Eurovisió, tonteries a mogolló

De segur que heu escoltat què es això de eurovisió... si eixe festival de cançons de pop, pop-rock,blues,foklore... aquesta vegada el campió ha sigut azerbaijan que fins i tot no es europeu. Xe!!! no me enrrotlle més ací vos deixe la cançó running scared

Come to me, come to me tonight
Oh god I need you, anyway... baby
I just wanna be, be around you all the time
Oh god I need you.. oh...

I'm running I'm scared tonight
I'm running I'm scared of life
I'm running I'm scared of breathing
Coz I adore you
I'm running I'm scared tonight
I'm running I'm scared of breathing
Coz I adore you

Come to me, come to me a bit more
Oh god I need you, there's nothing left for me to say
So rest on me darling, stay forever more
Oh god I need you, I need you
I'm running I'm scared tonight
I'm running I'm scared of life
I'm running I'm scared of breathing
Coz I adore you
I'm running I'm scared tonight
I'm running I'm scared of breathing
Coz I adore you

Oh, what I wouldn't give away
To be you're shelter and keep you safe… oh… oh..

I'm running I'm scared tonight
I'm running I'm scared of life
I'm running I'm scared of breathing
Coz I adore you
I'm running I'm scared tonight
I'm running I'm scared of breathing
Coz I adore you

Que gran música...

¡¡¡¡rock'n'rol!!!!La mejor musica jamás inventada y la mas... cañera. Esta cancion es el grupo hoobastank el autor de la canción The reason que aunque no os sonará seguro que la habéis oído en la radio, si és que escuchaís cadena-.100. Siento no poder poneros la letra en español no se dónde está,

I've done everything as you say
I've followed your rules without question
I thought it would help me see things clearly
But instead of helping me to see
I look around and it's like I'm blinded

I'm spinning out of control
Out of control
I'm spinning out of control
Out of control

Where should I go?
What should I do?
I don't understand what you want from me
Cause I don't know
If I can trust you
I don't understand what you want from me

I feel like I'm spinning out of control
Try to focus but everything's twisted
And all alone I thought you would be there
(Thought you would be there)
To let me know I'm not alone
But in fact that's exactly what I was

I'm spinning out of control
Out of control
I'm spinning out of control
Out of control

Where should I go?
What should I do?
I don't understand what you want from me
Cause I don't know
If I can trust you
All of the things you've said to me

I may never know the answer
To this endless mystery

Where should I go?
What should I do?
I don't understand what you want from me

Is it a mystery?
Is it a mystery?

I'm spinning out of control
Out of control
I'm spinning out of control
Out of control
I'm spinning out of control
Out of control
I'm spinning out of control...

Where should I go?
What should I do?
I don't understand what you want from me
Cause I don't know
If I can trust you
All the things you've said to me

And I may never know the answer
To this endless mystery

Where should I go?
What should I do?
I don't understand what you want from me

I'm spinning out of control
Out of control
I'm spinning out of control
Out of control

Conte de primera

Com  que sòc nou en això del bloc,  vaig a deleitar-vos amb un conte dels meus. No us estranyeu però... tinc 11 anys.Amb aquest conte vaig guanyar el segon premi del concurs literari "Sambori" de l'Horta Sud.
Ací teniu el conte:






Un mòn a l'inrevés 

Era una vesprada de  finals de la primavera, que poc a poc anava afonant-se al calor de l’ estiu. Ja es veia com les aus tornaven a aquesta càlida terra on jo vivia, al costat dels prats verds i poblats de flors; molt lluny de la ciutat. Estava molt tranquil, disfrutant del bon temps, perquè ja erem en vacances i tenia temps per a pensar i jugar.

         En aquest paisatge va ser on va passar-me la cosa més estranya que podeu imaginar. Tot va començar quan  vaig alçar-me un matí  i observí molt estranyat que no havia ningú a ma casa,  només jo.

         M´adoní que a les finestres en compte de penetrar la llum del sol, entrava una llum molt apagada i blava com la d’eixes pel·lícules de l’ espai. Aleshores, vaig vore com els mobles començaven  a moure’s com les ones i tot el que portaven dins eixia disparat com el projectil d’ un canó.

         Vaig dirigir-me cap a la porta del carrer i em va esglaiar un soroll fort. En obrir-la, vaig vore roques volant, que es xocaven entre elles. Era una imatge molt especial, perquè semblava que era l´univers. Sense que jo poguera reaccionar, una roca va trencar la casa en dos i jo vaig caure al buit.

         Després em vaig depertar en un món tot blanc, tan sols es veia un punt negre molt llunyà. Seguint el meu instint, vaig anar cap al punt negre i el vaig intentar creuar, esperant  tornar a ma casa. No la trobí, al seu lloc hi havia un forat que donava entrada a un món misteriós, tenia davant  un infern de flames i roques que sorgien de l’interior d’un volcà i de cràters fumejants. Per una vessant del volcà es veía nítidament un camí .

         El paisatge va cambiar: ara era tot com un  gelat gegant, on havia molts icebergs que es menejaven d’ un lloc a un  altre i flotaven  per l’ aire.

         En eixe moment la por em va vèncer i vaig cridar com un boig. “Escolta, sigues el que sigues, el que està fent això, vull tornar d’una vegada a ma casa!” De tanta por no vaig adonar-me’n  que tot el gel s’havia transformat en un laberint d’altíssimes parets.

         Em trobava incòmode i vaig pensar que em vindrien bé els conseills de mon pare i aleshores es va encendre la bombeta al meu cap (“a un laberint gira sempre a la dreta”). I ho vaig fer, arribant a un lloc que em pareixia familiar, que resultava ser la meua habitació. Al obrir la porta, vaig trobar una altra volta el laberint però aquesta vegada amb més corredors;  seguint el mateix esquema,  trobí l’habitació dels meus pares i així vaig passar per totes les sales de ma casa fins que ja, amb ganes de suicidar-me, trobí l’eixida.

         Però… em vaig trobar a una pressó humida i bruta d’on no podía eixir. Assegut a terra, escoltí els vigilants murmurar alguna cosa del presoner 203 i eixe era JO!!! 

         Aleshores vaig saber que m’esperaba…

        L’execució…